Saltear al contenido principal
El Rang Dinàmic De Faust

El rang dinàmic de Faust

(Photo by Detlev-Schneider)

By MIREIA LORENTE     OCT. 19, 2017

Isabelle Faust, més que reconeguda violinista als nostres dies, és capaç d’interpretar un repertori més que ampli, des de J.S. Bach fins a Ligeti, i com no, passant per Mozart. A més, en aquesta ocasió anava acompanyada per la formació de Il Giardino Armonico.
Els músics van sortir amb total puntualitat i després d’uns segons de reconeixement per part del públic, no van trigar a començar amb el Concert per a violí número 1, KV 207 de Mozart. Des del començament la interpretació va ser molt emotiva i sentida per part de tots. La posada en escena era senzilla, “simpàtica” a vegades i fins i tot propera.
Cal destacar de la segona obra de la primera part, el Concert per a violí número 4, KV 218, el gran i impressionant rang dinàmic del qual van fer ús tots els músics sempre dirigits per Giovanni Antonini. En aquesta obra també vam poder gaudir d’una Isabelle omplint ella sola l’escenari.

Per deixar descansar a violinista solista, la segona part va començar amb la interpretació de la Simfonia número 49, Hob. I:49, la Passione. Clarament el to de la nit va canviar gràcies a Haydn, deixant enrere la ironia i la gràcia de Mozart, fent de separador entre el que havíem escoltat anteriorment i el que estava per venir.
Una de les anècdotes més destacables de la quarta i última obra, el Concert per a violí número 5, KV 219, van ser els problemes que va tenir en un parell d’ocasions l’Isabelle amb una de les cordes del seu violí, els quals van aturar el recital durant uns instants. Finalment ho va poder arreglar amb elegància i mirades còmplices amb el públic. Tot i això no ho va fer menys atractiu, acabant en uns últims minuts colossals que en finalitzar van fer que gran part del públic s’aixequés.

***

Isabelle Faust, más que reconocida violinista en nuestros días, es capaz de interpretar un repertorio más que amplio, desde J. S. Bach hasta Ligeti, y como no iba a ser menos, pasando por Mozart. Y en esta ocasión, acompañada por la formación de Il Giardino Armonico.

Los músicos salieron con total puntualidad, y tras un breve reconocimiento por parte del público, no tardaron en empezar con el Concierto para violín número 1, KV 207 de Mozart. Desde el minuto uno la interpretación fue muy emotiva y sentida por parte de todos. La puesta en escena era sencilla, “simpática” en ocasiones e incluso cercana.

A destacar de la segunda obra de la primera parte, el Concierto para violín número 4, KV 218, el gran e impresionante rango dinámico del cual hicieron uso todos los músicos siempre dirigidos por Giovanni Antonini. En esta obra también pudimos disfrutar de una Isabelle Faust llenando ella sola el escenario.

Para dejar descansar a la violinista solista, la segunda parte comenzó con la interpretación de la Sinfonía número 49, Hob. I:49, “la Passione”. Claramente el tono de la noche cambió gracias a Haydn, dejando atrás la ironía y gracia de Mozart, haciendo de separador entre lo que habíamos escuchado anteriormente y lo que estaba por venir.

Una de las anécdotas más destacables de la cuarta y última pieza, el Concierto para violín número 5, KV 219, fueron los problemas que tuvo en un par de ocasiones Isabelle con una de las cuerdas de su violín, los cuales pausaron el recital durante unos segundos. Finalmente lo supo arreglar con elegancia y miradas cómplices con el público. Aún así nada de esto lo hizo menos disfrutable, terminando en unos últimos minutos colosales que al acabar hicieron que se levantase parte del público.

Tel.932–957–200, palaumusica.cat

Volver arriba